La Festa del Càntir

Posted By: Can Baladia In: Root On: Comment: 0 Hit: 125

Una tradició que es remunta al segle passat, esbrina perquè ...

La Festa del Càntir d'Argentona

Historia

Els inicis de la festa es remunten al segle XVII, amb la celebració de la Romeria de Sant Domingo. Pel que sembla, a mitjan segle XVII una greu epidèmia o pesta va propiciar que els habitants d'Argentona de l'època busquessin ajuda a Santo Domingo, tingut llavors com un sant protector de les aigües. Les oracions van fer el seu efecte i des d'aquells anys Argentona, per agraïment al sant, celebra el 4 d'agost la festivitat de Sant Domingo, primer com a trobada de caràcter religiós i festiu, més tard com a festa major de la vila.

En el transcurs de la festa, Argentona renova el "vot de poble" fet al sant i beneeix les aigües de la font de Sant Domingo segons un ritual fet exprés per a l'ocasió, sent l'únic que actualment es conserva viu a Catalunya.

Aquesta celebració va arribar a tenir un gran renom a tota la comarca, de manera que anava a Argentona gent dels pobles dels voltants. Actualment la festa congrega milers de persones procedents de tot Catalunya, l'Estat espanyol i, fins i tot, de l'estranger.

Hi havia la creença que les aigües de la font de Sant Domingo tenen poders curatius.

Popularment es creia que les aigües de la font de Sant Domingo, un cop beneïdes segons el ritual tradicional, tenien propietats medicinals, guarint febres i dolors de tota mena, sempre i quan l'aigua fos posada en un càntir totalment nou. A causa d'aquesta curiosa condició, terrissers de les poblacions properes feien parada per vendre els seus productes del fang, i molt especialment el càntir, que és el vas més sol·licitat pel públic assistent.

Des de l'any 1951, el dia de Sant Domènec se celebra com "Festa del Càntir", i s'inicia la numeració correlativa d'aquesta festa. Des de llavors, cada any es reprodueix un model de càntir diferent, extret de l'ampli repertori de la terrissa tradicional i que és, en certa manera, el símbol de la festa de l'any corresponent.

Benedicció de les aigües de la font de Sant Domingo

És l'acte central de la festa i el de més tradició, ja que la benedicció s'ha fet sense interrupció des del segle XVII i és un dels pocs exemples de ritual de benedicció que es conserven al nostre país.

La benedicció es fa després que l'alcalde de la ciutat hagi renovat el "vot de poble" durant l'ofici de Festa Major. A la benedicció es demana a Santo Domingo que protegeixi les nostres aigües de qualsevol pesta o mal, com ja ho va fer durant les greus pestes de mitjan el segle XVII.

És costum beure aigua de la font amb anís un cop beneïdes les aigües, ja que és creença popular que aquestes aigües tenen propietats curatives si es posen en un càntir nou.

El càntir de l'any

Des que es va recuperar la Festa, l'any 1951, és costum reproduir cada any un model de càntir tradicional, essent molts els col·leccionistes de tot el país que any rere any han anat col·leccionant tots els models. Si el primer any es van fer 200 exemplars del càntir d'Esparreguera, el 2000 es va superar la xifra dels 9.000 exemplars venuts.

Dins de la col·lecció hi ha exemplars de gairebé totes les tipologies de càntirs (comunes, de tortell, dipòsit, decoratiu, etc.), així com de molt variada procedència (la Bisbal, Verdú, Agost, Pont de l'Arquebisbe i altres). També s'ha tingut cura de tenir representades diferents tècniques ceràmiques, com l'engalba, vidriat, negre (fumat), blanc, ceràmica esmaltada o, com el càntir de l'any 2.000, fet a motlle.

Jocs amb el càntir i l'aigua.

Des de l'any 1963 la festa s'acompanya d'una sèrie de jocs que tenen com a protagonistes el càntir i l'aigua. La majoria ja existien des d'època antiga, però actualment només els trobem a Argentona el dia de Sant Domingo.

Entre els jocs per als més petits trobem bufar pel broc, pescar el càntir, trencar el càntir amb els ulls tapats, cursa amb el càntir al cap i altres. Però la prova reina, la més important és la gran aixecada de càntirs, en què els concursants han de beure d'una sèrie de càntirs de mida cada vegada més gran. El més gran fa més d'un metre d'alçada i ple pesa 200 Kg.

Comments

Leave your comment